TOMBA DE SOR LLUÏSA ESTIVILL

Lluïsa Estivill, la monja rebel que va salvar Reus 

SEMPRE AMB LES IDEES CLARES, VA SER UNA MONJA LLUITADORA I INCONFORMISTA: VA DESOBEIR LA SEVA SUPERIORA QUAN HO VA CREURE NECESSARI I, DURANT L’ALÇAMENT DE PRIM CONTRA ESPARTERO, VA EVITAR REPRESÀLIES A LA CIUTAT DE REUS. 

El 30 de maig del 1843, tothom va girar els ulls cap a Reus: el llavors coronel Joan Prim es va alçar contra Espartero, regent de la corona espanyola. La reacció va ser ràpida, i al cap de pocs dies la població estava assetjada i les bombes hi començaven a caure. Els reusencs, poc motivats amb la posició de Prim i molt preocupats per l’atac, van enviar una comissió a parlamentar amb les dues parts, amb l’objectiu d’aconseguir la rendició del revoltat, i dels assetjants, el cessament dels bombardejos i el compromís de no saquejar la ciutat. Una de les encarregades d’aquella missió, que va tenir èxit, fou la monja Lluïsa Estivill.

CANVI DE VIDA I CANVI DE NOM

Quan va néixer a Alforja el 1809, la van batejar com a Rosa, i en entrar al convent de les Filles de la Caritat de Sant Vicenç de Paül de Reus va seguir la norma habitual de canviar-se el nom i es va fer dir Lluïsa. Però no sempre va ser tan obedient. Dona de caràcter ferm i idees clares, va acabar enfrontant-se amb la seva superiora, amb qui tenia diferències importants, i es va negar a seguir-la quan va decidir traslladar la comunitat a Tarragona. Sor Lluïsa, amb un petit grup de companyes, es va quedar a Reus per continuar la feina amb els malalts de l’hospital i, sobretot, l’escola per a nenes sense recursos.

L’acte de desobediència va aixecar polseguera. Primer l’arquebisbe de Tarragona, i després, la direcció espanyola de les Filles de la Caritat hi van intervenir per exigir que les dissidents s’unissin de nou a la seva comunitat d’origen o bé renunciessin als hàbits de les paüles. Inquiet per l’enrenou, fins i tot el governador de Tarragona va intervenir en l’assumpte. El dirigent va voler fer-se una opinió de la monja, i la junta de l’hospital la va deixar en molt bon lloc.

TRAVES PER EDUCAR

Finalment, sor Lluïsa va fundar les Filles de la Caritat de Reus per continuar la feina, però, com que la comunitat era petita i no donaven l’abast, l’Ajuntament va acabar tancant l’escola el 1857. Decebuda, va dissoldre l’orde i va crear una nova escola per a nens petits. Un any després, una de les seves antigues germanes, la futura santa Maria Rosa Molas, fundava l’orde de les Germanes de la Consolació a Tortosa per seguir amb les tasques educatives i caritatives. Rosa/Lluïsa Estivill acabaria morint el 1879, entre el respecte i l’admiració dels reusencs.

Font: Diari El Punt