SEPULTURA DE SALVADOR VILASECA

Fill d’una família menestral, Salvador Vilaseca i Anguera neix a Reus, ciutat a la què tota la vida és fortament vinculat. De jove, és membre destacat de l'Agrupació Excursionista de Reus i s'interessa molt especialment per la Geologia i les Ciències Naturals, carrera que comença a estudiar a Madrid, publicant alguns treballs sobre aquests temes entre 1915 i 1923. En aquesta etapa, també, milita a la Joventut Nacionalista de Reus (1918). El 1915, juntament amb Jaume Sabater i Ricard Ferrater, és fundador de l’Agrupació Excursionista de Reus.

Es decideix a cursar la carrera de Medicina a la Universitat de Barcelona on es llicencia l’any 1922. Mentre estudia, Salvador Vilaseca és deixeble de Pere Nubiola i elegit degà dels interns pensionats a l'Hospital Clínic de Barcelona. Ja metge, exerceix a Montbrió del Camp per uns mesos i, després, a Reus on obre una consulta de Medicina General. El 1923 és nomenat forense substitut del Jutjat de primera instància local, passant més tard a altres jutjats. Posteriorment, entra com a metge analista a l’Institut Pere Mata i aquest fet el decanta cap a la Psiquiatria. 

A part de la seva tasca mèdica, Salvador Vilaseca conserva l’interès per l’Antropologia i la Prehistòria durant tota la seva vida. Membre de l'Associació Catalana d'Antropologia (1925), Etnologia i Prehistòria, de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona (1927) i de la Sociedad Espanyola de Antropologia, Etnografia y Prehistòria de Madrid (1931. És soci de l' Institut International d'Anthropologie de París des del 1928 i, també, vocal del Patronat del Museu d'Arqueologia de Barcelona durant el període del 1932 al 1936. 

Membre molt actiu del Centre de Lectura de Reus, dirigeix la revista d’aquesta entitat entre 1926 i 1929. Les seves recerques paleontològiques per la Catalunya meridional li donen un gran prestigi científic alhora que li permeten la formació d'una important col·lecció arqueològica que va incrementant al llarg dels anys. L’any 1932, organitza una exposició al Centre de Lectura que rep la visita del president Francesc Macià i del conseller Ventura Gassol. 

Salvador Vilaseca i Anguera és un dels fundadors del Museu de Reus, inicialment Museu Prim-Rull, inaugurat a la Casa Rull el 14 d'abril de 1934. Ell n’és el seu primer director i exerceix el càrrec fins a la seva mort. En aquest Museu, també, s’hi diposita la documentació de l'Arxiu Històric Municipal, què també dirigeix i que després s'integraria a l'actual Arxiu Comarcal del Baix Camp.

El 1936, és un dels promotors de la creació del Col·legi de Metges Forenses del Territori de l’Audiència de Barcelona. El 1938, és metge de la presó preventiva de Reus, càrrec en el què continua després de la Guerra. També, provisionalment, assumeix la direcció de l'Institut Pere Mata, manicomi local, en quedar vacant la plaça per l’exili de Francesc Abelló fins que el 1940 és nomenat director, ocupant el càrrec fins al 1960. Salvador Vilaseca introdueix noves tècniques com l’electroencefalografia. El maig de 1942, després de superar els expedients de depuració política, guanya definitivament la plaça de metge forense de Reus, exercint-la fins al 1968. Realitza treballs puntuals sobre analítica, embriologia, neurologia i psiquiatria amb els què participa en diversos congressos. Interessat per la història, redacta les biografies d’alguns metges reusencs i duu a terme diverses recerques històriques sobre la sanitat a Reus i al Camp de Tarragona.

L’activitat mèdica de Salvador Vilaseca no el priva de la seva vocació arqueològica. El 1941, és nomenat Comisario Provincial de Excavaciones i manté la posició fins al gener del 1970. Es tracta d’un càrrec honorari però efectiu per a la investigació. Des d’aquesta posició, treballa incansablement tant sobre el terreny, fent excavacions, descobrint i estudiant diverses coves i jaciments prehistòrics com en l’àmbit editorial amb més de 300 publicacions entre llibres, monografies, articles i opuscles. Forma part de dotzenes d'entitats culturals i és reconegut per universitats i acadèmies. El 1971, s’encarrega del trasllat de les restes de Joan Prim a Reus.

Salvador Vilaseca i Anguera mor a Reus l’abril del 1975. El seu enterrament, amb el fèretre cobert per la bandera de Reus, és una emotiva i multitudinària manifestació ciutadana. Rep a títol pòstum la medalla d'or de la ciutat (1975) i el seu retrat és inclòs a la Galeria de Fills Il·lustres de Reus.

La important col·lecció arqueològica del Dr. Vilaseca, que inclou materials arqueològics, etnogràfics i objectes representatius de la història i les institucions de la ciutat i la seva comarca és cedida per exprés desig del seu propietari a la ciutat de Reus. Unida al Museu de Reus que ell mateix dirigia, avui, forma el Museu Salvador Vilaseca. El 1979, el Banc d’Espanya decideix tancar la seva sucursal a Reus i dóna el noble edifici de la seva seu i una important dotació econòmica per tal d’instal·lar-hi el Museu. 

A més del Museu ja esmentat que avui porta el seu nom, Salvador Vilaseca té també dedicada una avinguda a la seva ciutat natal i un dels instituts d’ensenyament secundari.

Font: https://www.galeriametges.cat/galeria-fitxa.php?icod=HHF