SEPULTURA DE JOSEP TAPIRÓ I BARÓ

Al segle XIX la ciutat de Tànger esdevingué font d'inspiració dels artistes que volien representar un món oriental exòtic. La majoria van conèixer els seus carrers de pas i, en gairebé tots els casos, les seves obres van reflectir una imatge epidèrmica que reproduïa els clixés habituals del gènere orientalista. Josep Tapiró (Reus, 1836 – Tànger, 1913), en canvi, va adquirir un compromís vital amb aquella realitat. El 1877, després d'haver viscut a Roma durant quinze anys i després de consolidar-se com a pintor aquarel·lista, es va instal·lar i ubicar el seu estudi al cor de la medina tangerina. Des d'aquest lloc i al llarg de més de tres dècades, els pinzells van immortalitzar la vida tradicional i, sobretot, l'aspecte dels tangerins més pintorescos. Amb un estil virtuós, que aconseguia una extraordinària versemblança, convertia les seves imatges en veritables documents testimonials d'un món en reculada davant la ràpida europeïtzació de la ciutat.

Al mercat artístic internacional, les seves obres van ser considerades entre les millors del gènere orientalista, i es venien a preus elevats a les galeries més prestigioses de Londres, ciutat on l'artista viatjava gairebé cada any. Així mateix, a la seva ciutat adoptiva, molt aviat va ser considerat un personatge il·lustre, cosa que li va facilitar la consecució de models i la venda d'obres a tangerins adinerats i als visitants de la medina. El seu taller era lloc de visita obligada per als aficionats a l'art que recalaven a la badia nord-africana, i el carrer on es trobava es va anomenar, des de finals del segle XIX, Estudio Tapiró, en reconeixement al seu prestigi. Desgraciadament, després de la seva mort, diverses circumstàncies van relegar la seva figura gairebé a l'oblit. Quan s'han complert cent anys de desaparició, el Museu Nacional d'Art de Catalunya reivindica la seva obra i mostra una selecció de les millors aquarel·les tangerines.

FONT: https://www.museunacional.cat/es/josep-tapiro-pintor-de-tanger